Per comparar dos textos, no cal mirar-los sencers, anotant tots els diferents fragments. Falta paraula o lletra, substitució de caràcters, frase o paràgraf que falten: tot això es troba automàticament mitjançant el nostre servei.
Resalta les incoherències entre el primer i el segon text perquè les pugueu comparar sense una llarga revisió.
Història de l'escriptura
El desenvolupament de les civilitzacions no es pot imaginar sense l'escriptura, perquè va ser amb la seva ajuda que el coneixement es va transferir de generació en generació, fins i tot malgrat les guerres i els desastres naturals.
Les primeres lletres, en la forma que ens coneixen, van aparèixer fa més de 5.000 anys. Eren pictogrames (imatges gràfiques de símbols) que els antics egipcis i sumeris aplicaven a la pedra, tauletes d'argila, fusta i teixits. Si inicialment cada pictograma significava un objecte concret (home, arbre, ocell, sol), després els egipcis van canviar la lletra, assignant a cada caràcter el seu propi so. Aquest va ser l'inici de l'escriptura jeroglífica, que es va originar cap al 3100 aC.
Al mateix temps, l'escriptura es va desenvolupar als països asiàtics: Xina, Japó i Corea. Els primers jeroglífics trobats al territori d'aquests països es remunten al 1700 aC. Amb la seva ajuda es van expressar tant sons/paraules individuals com imatges/sensacions tridimensionals. No és d'estranyar que amb aquest enfocament, el mateix alfabet xinès antic constava de diversos milers de caràcters, i només els estrats intel·lectuals de la societat poguessin recordar-los (i utilitzar-los correctament). Per als plebeus, la carta va romandre inaccessible durant molt de temps.
Si parlem del primer alfabet de la història, en el sentit modern de la paraula, aleshores va sorgir cap al 1700 aC a l'Orient Mitjà. Incloïa 30 símbols, cadascun dels quals tenia assignat el seu propi so únic. Les paraules es formaven a partir de símbols i les frases es formaven a partir de paraules, que era fonamentalment diferent de l'escriptura asiàtica d'aquells anys.
Historial de la impressió
Durant molts segles, pictogrames, jeroglífics i després lletres es van aplicar a la superfície a mà: mecànicament (a la pedra/argila), així com amb tinta i altres pigments colorants (sobre papir/paper). Van començar a imprimir-los molt més tard, ja a la nostra època.
El primer text imprès es considera oficialment un tractat coreà datat entre el 704 i el 751 dC. I el 953-993, la impressió es va inventar a la Xina: la producció industrial de llibres amb xilografia. A més, la famosa còpia xilogràfica del "Sutra del diamant" es va imprimir a la Xina molt abans, l'any 868, però no per mitjans industrials, sinó a mà.
A Occident, la producció de materials impresos va començar molt més tard, a partir de 1425. Durant aquest període, el paper es va posar a l'abast de les masses: s'utilitzava per fer gravats religiosos, jugar a cartes i, més tard, llibres complets.
El 1445, Johannes Gutenberg va formalitzar la invenció de la impressió estandarditzant caràcters (lletres) que s'imprimien en plaques metàl·liques i s'emmagatzemaven en cel·les separades. Se'ls aplicava la tinta manualment, després es feien impressions en paper: primer, una lletra a la vegada, i després amb plaques combinades que formen paraules i frases senceres. Donada la profunda religiositat de l'Europa medieval, els primers textos impresos van ser, com era d'esperar, la Bíblia i el Saltiri.
Originalment, la tipografia es feia a mà i requeria un gran treball minuciós. La tinta no es va esborrar del paper, i fins i tot un error comès va requerir la reimpressió d'un full doble de text. Fins a cert punt, només al segle XVII es va poder simplificar i automatitzar el procés. Els impressors holandesos van començar a utilitzar taulers d'impressió de fusta on es tallaven lletres en relleu. Després d'això, es va aplicar pintura líquida a les lletres, es va recolzar paper contra elles i es va fregar amb raspalls suaus. Aquesta tecnologia estava molt estesa tant a Occident com a Orient, i es va utilitzar a la Xina fins al segle XX.
L'empremta dels textos sobre el coure, proposada al segle XVII, no va arrelar per la seva complexitat i alt cost. El paper va seguir sent el principal material per als productes impresos. Per no examinar cada paraula per separat, els impressors feien segells metàl·lics amb lletres en relleu, a partir dels quals no es formaven paraules/frases separades, sinó pàgines senceres de text. Només quedava cobrir-los amb pintura i enganxar-los al paper. Això va accelerar molt el procés i va fer que els llibres no fossin peces, sinó productes industrials en massa.
Però també hi va haver obres literàries excepcionals que van arribar a la premsa de masses molt abans, al segle XV. Estem parlant de textos religiosos, inclosa la Bíblia de 42 línies, que es va començar a reproduir amb les primeres impremtes des de 1466-1481. La llista de països que s'han convertit en pioners en aquesta direcció inclou Holanda, França, Anglaterra i Polònia. Al segle XIX, les impremtes es van instal·lar a totes les regions del món, substituint la impressió manuscrita i en blocs.
Amb el desenvolupament de les tecnologies digitals, la impressió de textos s'ha convertit en un lloc habitual i àmpliament disponible. Així doncs, disposant d'un ordinador personal i d'una impressora, avui qualsevol pot imprimir un text: amb qualitat tipogràfica i en el menor temps possible. El més important és preparar prèviament el text en format digital, editar-lo i eliminar tots els errors.
És possible comparar dos documents manualment, però això requereix molt de temps i sempre comporta el risc d'omissions. El nostre servei no s'equivoca i funciona molt ràpidament: obteniu un resultat instantani i al 100%. Els documents comparats no s'emmagatzemen enlloc, la qual cosa garanteix la confidencialitat de la informació.
